L’Acampada Jove ja és un festival del tot consolidat i l’èxit ja no és créixer sinó mantenir el nivell any rere any. I el cert és que aquest any la trobada de Sant Celoni, sota el segell de les JERC, ho va aconseguir amb escreix. Van ser tres dies de festa, música i reivindicació amb uns caps de cartell que no van decebre els fidels.El primer dia, dijous, semprés és el de menys afluència de públic, però marca la tònica general del festival. Enguany els reclams principals eren Els Pets –amb un nou treball discogràfic– i Discípulos de Otília –que celebren quinze anys– i a la postre van ser ells els que van aconseguir una major resposta del públic, com es pot veure en la fotografia.La segona nit la cosa ja era de luxe. Va trencar el gel, amb tranquil·litat, el cantautor valencià Feliu Ventura, que va ser seguit del que ja és una realitat: La Troba Kung Fú comença a caminar a passos tan grans com ho havia fet Dusminguet i la gent . Però la nit encara havia de tenir el seu punt àlgid, i és que després de la malenconia de Celtas Cortos van arribar els bascos Betagarri que quan vénen, triomfen. Les seves cançons, siguin en català, euskera o castellà, són himnes.Obrint Pas acaba el festival en ascensCom si es tractés del Tour de França, l’Acampada Jove va acabar la seva etapa amb una pujada en alt. L’ascens el van protagonitzar els valencians Obrint Pas que mantenen la seva energia en el directe. Els temes del seu nou disc “Benvingut al Paradís” van rematar una nit que havia tingut grans grups, com els conegudíssims Ojos de Brujo o els belgues The Moon Invaders. L’any que ve segur que serà igual de gran, o encara més. L’Acampada Jove es manté com el festival de l’estiu
Betagarri, Obrint Pas, La Troba Kung Fú i Ojos de Brujo donen quantitat i qualitat
L’Acampada Jove ja és un festival del tot consolidat i l’èxit ja no és créixer sinó mantenir el nivell any rere any. I el cert és que aquest any la trobada de Sant Celoni, sota el segell de les JERC, ho va aconseguir amb escreix. Van ser tres dies de festa, música i reivindicació amb uns caps de cartell que no van decebre els fidels.El primer dia, dijous, semprés és el de menys afluència de públic, però marca la tònica general del festival. Enguany els reclams principals eren Els Pets –amb un nou treball discogràfic– i Discípulos de Otília –que celebren quinze anys– i a la postre van ser ells els que van aconseguir una major resposta del públic, com es pot veure en la fotografia.La segona nit la cosa ja era de luxe. Va trencar el gel, amb tranquil·litat, el cantautor valencià Feliu Ventura, que va ser seguit del que ja és una realitat: La Troba Kung Fú comença a caminar a passos tan grans com ho havia fet Dusminguet i la gent . Però la nit encara havia de tenir el seu punt àlgid, i és que després de la malenconia de Celtas Cortos van arribar els bascos Betagarri que quan vénen, triomfen. Les seves cançons, siguin en català, euskera o castellà, són himnes.Obrint Pas acaba el festival en ascensCom si es tractés del Tour de França, l’Acampada Jove va acabar la seva etapa amb una pujada en alt. L’ascens el van protagonitzar els valencians Obrint Pas que mantenen la seva energia en el directe. Els temes del seu nou disc “Benvingut al Paradís” van rematar una nit que havia tingut grans grups, com els conegudíssims Ojos de Brujo o els belgues The Moon Invaders. L’any que ve segur que serà igual de gran, o encara més. 
